‘històries’ a LA CONTRA

No l’havia llegit mai; i ara, la llegeixo.

Sabia que existia, sabia el renom que tenia, sabia que és una de les pàgines més llegides de La Vanguàrdia... Però a vegades, fins que no trobes o t’expliquen quelcom que et crida en especial l’atenció, qualsevol cosa que et desperta un interès que abans no tenies, no canvies la teva manera de fer, i no et decantes per allò que, a partir d’ara, t’interessarà.
No conec massa detalls de Victor Amela (periodista de La Contra i que va realitzar la xerrada), ni m’agrada en especial. Per tant, tampoc és la seva persona la que em va aportar allò de que parlava fa un moment.
Però m’agrada l’entrevista com a gènere, i a més penso que és una de les formes com més pot aprendre un periodista. L’entrevista (no informativa) és una excel·lent manera de compartir idees, opinions, vivències i d'empapar-te dels coneixements de l'altre...

Em va agradar la intenció que vaig percebre de donar cabuda a tantes persones i tant diferents en un mateix espai, i totes disposades a explicar-nos la seva història. Aquí volia arribar. Com a periodista, no sé si m’hauria de creure tot el que se’ns va explicar, però m’agradaria. Em va encantar la intenció de voler transmetre el coneixement d’aquestes persones en ‘una història’. Així ens ho va dir: que la contra, al final, més que entrevistes en format pregunta-resposta, eren històries de cada una d’aquestes persones que podien aportar-nos opinions, experiències, idees, vivències... De persones importants no per un fet concret, sinó per què eren o per com eren.

I a mi, sempre m’han agradat les històries.