CHAPEAU pel fi de festa

Com totes les festes majors, la nostra (a L'Hospitalet) també es va acabar amb una nit de foc. I per cert, una nit de foc fantàstica. D’una banda, el correfoc, una cercavila de diables de les diferents colles de la ciutat que van petar des de el carrer Xipreret i fins arribar a la plaça de l’Ajuntament, permetent en tot moment al públic ballar sota les seves flames. D’una altra, l’espectacle, que va començar tot just quan els últims diables arribaven a la plaça. Un dimoni que baixava per la paret de l’església, una lluna i un foc infernals que sortien de l’Ajuntament, una noia sobre un gran ocell que recorria tota la plaça... aparentment, personatges inconnexos però que rere la llum i el color dels petards, i sota la música en directe participaven d’un mateix espectacle... fantàstic. I de cop, un gran espetec de petards al cel. Havia començat el castell de focs. I no era un piromusical com els que sempre hem vist, on els “ooooh” del públic acompanyen les palmeres quan s’obren al cel. No, era un veritable espectacle de nit de foc. Molt de soroll, molta llum i el més impressionant: petards sortits de tot arreu. Del terrat de l’Ajuntament, com sempre havia estat, però també de l’església, de les faroles repartides per tota la plaça... Uns quants vam gaudir-ho estirats sobre el terra de la plaça, i no sé si sabria descriure la sensació purament màgica d’estar materialment sota el foc: preciós. Al final, 3 petards que indicaven la fi dels focs i un gran aplaudiment que reconeixia el gran espectacle i unes de les millors festes que ha tingut la ciutat.