Per a qui es consideri d'un "estatus" digne de gaudir de tots els espectacles amb una mica de ressò que tinguin lloc a la seva ciutat, veure Cavalia serà quelcom imprescindible; en canvi qui es queixi de tanta mediatització i vulgui argumentar no haver-lo vist, podrà basar-se en un preu del tot excessiu per veure com es juga amb animals (comparant-lo amb qualsevol espectacle del ja conegut "circo americano"). Però deixem de banda els prejudicis, les males intencions, o les ganes d'ostentar d'haver vist allò que no tothom es pot permetre. És car, però és fantàstic; bé hi ha qui es deixa 200 euros en una camisa o en paga 150 per una entrada d'un partit de futbol, per posar exemples.
Parlant de l'espectacle, doncs, simplement dir que és impressionant. I no només per als enamorats dels cavalls, sinó per a tothom qui sigui capaç de deixar-se endur per una obra diferent de les que normalment veu, especialment màgica, tendra i bonica. Cavalia expressa la unió de cavalls i homes; la màgia de la naturalesa en la llibertat més pura: sí, sembla difícil de creure que pugui aconseguir-se representar la llibertat damunt d'un escenari, però es pot. Veure galopar un cavall en el seu estat més natural (sense sella, sense genet), sobre un fons on es projecten arbres, flors i muntanyes, i sota una música en directe que evoca la naturalesa. Com deia, però, Cavalia no és només això, és també l'amistat entre cavalls i homes, és la mostra més senzilla de compenetració: caminar junts, ballar junts, entendre's. Realment, la percepció amb que surts de la carpa és la de que tu també podràs parlar amb els cavalls, sentir-los i gaudir-los. Si et pares a pensar, al cap d'una estona, t'adones de que tot plegat suposa hores i hores de preparació, d'entrenament i que, al cap i a la fi, els cavalls treballen i no actuen per pura dedicació (cosa que queda clara quan després de cada número obtenen la seva recompensa en forma de menjar). Però en aquell moment no hi penses en això. Simplement et deixes portar per aquesta màgia, i et concentres en transportar-te fins aquest món del que, durant dues hores, tu també formes part.
Parlant de l'espectacle, doncs, simplement dir que és impressionant. I no només per als enamorats dels cavalls, sinó per a tothom qui sigui capaç de deixar-se endur per una obra diferent de les que normalment veu, especialment màgica, tendra i bonica. Cavalia expressa la unió de cavalls i homes; la màgia de la naturalesa en la llibertat més pura: sí, sembla difícil de creure que pugui aconseguir-se representar la llibertat damunt d'un escenari, però es pot. Veure galopar un cavall en el seu estat més natural (sense sella, sense genet), sobre un fons on es projecten arbres, flors i muntanyes, i sota una música en directe que evoca la naturalesa. Com deia, però, Cavalia no és només això, és també l'amistat entre cavalls i homes, és la mostra més senzilla de compenetració: caminar junts, ballar junts, entendre's. Realment, la percepció amb que surts de la carpa és la de que tu també podràs parlar amb els cavalls, sentir-los i gaudir-los. Si et pares a pensar, al cap d'una estona, t'adones de que tot plegat suposa hores i hores de preparació, d'entrenament i que, al cap i a la fi, els cavalls treballen i no actuen per pura dedicació (cosa que queda clara quan després de cada número obtenen la seva recompensa en forma de menjar). Però en aquell moment no hi penses en això. Simplement et deixes portar per aquesta màgia, i et concentres en transportar-te fins aquest món del que, durant dues hores, tu també formes part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada