Pressing cath, la nova televisió

és difícil argumentar que la lluita brutal i bastant real de pressing catch hagi substituït els dibuixos animats que durant molt temps han estat la base de la televisió infantil. Ja fa anys, però que s'estan trencant aquestes fronteres, que els porgrames infantils estan deixant d'existir o si més no, que perden audiència per moments i que queden substituïts per series violentes, dolentes i per descomptat, no vàlides ni pensades per a nens de 10 anys (per posar una edat). És difícil, com deia, trobar-ne els motius. És obvi que la societat canvia, i amb ella els interessos fins i tot dels més petits. I és cert, també, que la lluita i la violència són una realitat: a la televisió, als jocs de les consoles, a Internet. Realment, el mercat s'amplia però a l'hora es concentren els temes: en videojocs, per exemple, cada cop n'hi ha més, i de millor qualitat, però el que no sigui lluita o futbol, poc èxit tindrà. I és difícil amagar o apartar els més petits d'aqeusta evidència: no és fàcil, doncs, fer que un nen miri dibuixos si per la tele fan boxa; i tampoc voler convèncer'l de que aquest programa és dolent o de que no jugui a aquest joc quan tots els seus amics de la classe es passen l'estona parlant-ne. De totes maneres, és complicat saber com arriben tots aquests programes i per què tenen tant d'èxit. Pot ser que personalment estigui poc documentada, però des del meu punt de vista no sé quin interès pot tenir una serie basada simplement en combats i lluites com per situar-se pràcticament en el primer lloc del ranking de programes més vistos per nens. potser hauria de preguntar-li a ells, a veure quins són els motius pels que s'ho miren i a veure si em convencen per mirar-ho jo. El més perillós però, ja no és que vegin o no una serie sinó la influència que pot arribar a tenir sobre ells. Existeix la concepció de que el que surt per la tele pot fer-se i l'impuls d'imitar aquests personatges és real i pot arribar a ser perillós: un nen no està igualment preparat que els actors de la serie; i és que són actors, els combats no són reals, son una forma d'entreteniment, un espectacle i aìxò ho saben els nens, però no sé fins a quin punt ho tenen en compte a l'hora de separar el que és televisió del que ells poden o no poden fer.