Nascut a Manresa l’any 1976 i llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, L’Agustí Franch ha dedicat (i ho continua fent) la seva vida al teatre. Ha escrit una vintena d’obres entre les que destaquen Tira-tira, o la fàbrica de tires, i ha guanyat premis en els diferents apartats d’autor, actor i director teatral. A més a més, ha escrit guions per TV3 i per TVE, i en l’apartat literari, ha publicat diverses obres, entre elles Sota la Llei de Murphy (guanyadora del premi Zorrilla, Ciutat de Badalona) i Generacions.Va fundar (l’any 1974) i presideix l'Associació Cultural Tr3s i Pro1, i l’any 2005 es va endinsar en un nou projecte: Input produccions. És en aquesta productora, formada per tres amics amb ganes de viure del teatre, on neix Entre Pocs i massa.
La idea original i el guió d’Entre pocs i massa són teus; com i quan se t’acut la idea de portar un espectacle d’aquestes característiques al teatre?
Jo tenia ganes de treballar amb el Conrad Son perquè el coneixia. Ell feia erotisme i jo teatre, llavors, l’única manera de trobar un punt en comú era fer teatre eròtic. Ja fa temps que li havia proposat de fer alguna cosa així i m’havia dit que sí, i des d’aleshores, jo ja anava pensant alguna idea, per veure què es podia fer... I un dia vaig sentir que l’entrevistaven a la radio i vaig sentir que deia que “un trio porta 3 hores de plaer i vint-i-una hores de problemes”, perquè llavors era: “tu has fet”, o “tu has deixat de fer”, “perquè has estat més per ell que per mi”, etc. I va ser a partir d’aquí que vaig pensar que aquesta podia ser la història: el que comportava en una parella fer un trio.
Entre pocs i massa és la primera obra eròtica que escrius pel teatre, però abans ja havies publicat algun llibre tractant aquest tema, és perquè en tens un interès especial?
Bé, jo havia fet una novel·la que es diu Generacions que és cómico-eròtica, però no tenen res a veure les històries que s’expliquen allà amb aquesta obra.
De fet va ser a partir d’aquest llibre que vaig conèixer al Conrad, perquè ell me’l va venir a presentar a Barcelona. Segurament no hauria escrit mai més res eròtic, perquè tampoc havia escrit res eròtic abans, i va ser a partir de les ganes de voler fer algo amb ell que vaig decidir fer alguna cosa més d’aquest estil.
I Per què aquestes ganes de treballar amb ell?
Bé, perquè quan buscava algú que em presentés el llibre a Barcelona, vaig pensar que ell, com que està ficat en aquest món de l’erotisme i el porno, seria una persona bastant ideal. Després, quan el vaig conèixer, vaig veure que era molt amè, una persona molt agradable, amb moltes ganes de fer coses, i ganes de fer coses diferents i d’obrir una mica el seu terreny, que no quedés només en el porno i l’erotisme, sinó fer-ho una mica més cultural. I és per això que tenia ganes de fer algo amb ell; perquè em queia bé, per com és com a persona més que pel camp i per la seva professió.
Pel que fa a l’obra, ja porteu més de 100 funcions. Us esperàveu aquest èxit?
Doncs no. Quan vam començar a preparar-la nosaltres esperàvem estrenar-la i anar a algun festival com a Tàrrega per exemple, i a partir d’aquí que sortissin alguns bolus. Però anar directe cap a Barcelona, la veritat és que no ens ho imaginàvem de cap manera, i menys encara, en un teatre com el Club Capitol i que funcionés tan bé de públic.
La veritat es que vam estrenar a Manresa i un cop hi havia hagut l’estrena, no teníem res més, no sabíem si sortiria algo o què passaria. Però vam tenir la sort de que el Toni Coll (programador del Club Capitol) va venir a veure-la i ens va portar aquí, a Barcelona. Sinó, potser ara ja ni l’estaríem fent.
El fet de ser poc coneguts, era prou per dubtar de l’èxit de l’espectacle?
És clar. Normalment les obres que fan temporada és perquè senzillament tenen algo que fa que cridin l’atenció dels que programen, i que la vulguin mantenir en un teatre tot aquest temps; i nosaltres no teníem res més que el nom del Conrad. Per tant, havia de ser algú que el conegués a ell i que vingués a veure-la i s’interessés o sinó, no teníem res: ni actors coneguts, ni director, ni guionista... Partint d’aquí, doncs, no teníem grans expectatives. La veritat, és que vam tenir molta sort de que ens veiés en Toni Coll, i així vam arribar a Barcelona de manera molt directa, però normalment, les coses no són tan fàcils.
El primer pas, doncs, és arribar a Barcelona, però a més a més, un cop aquí, cal guanyar-se al públic.
La veritat és que sí, que en el nostre cas també hem hagut de tenir molta paciència. Al principi no teníem el públic suficient, de fet, als dos mesos de fer-la hi va haver un moment de crisi, en què una altra gent hagués dit: pleguem, perquè estem perdent diners... I de fet n’hem perdut de diners, però hem aguantat i hem esperat sempre que el boca a orella comencés a fer la seva feina. I això és el que ha acabat passant a partir de febrer, que la gent n’ha anat parlant, i s’ho ha anat explicant, i és clar, que un cop t’ho recomanen ja és igual si hi surt algú conegut o no. Si t’han dit que és una cosa que està molt bé doncs simplement hi vas, sense mirar qui hi ha en cartell... Però ha estat difícil.
Quina creus que és la clau de la bona acollida que finalment heu tingut?
Penso que la gent se sent identificada amb el que passa a l’obra. Totes les persones tenen fantasies sexuals i els agradaria tirar-les endavant, però moltes vegades no s’atreveixen a dir-ho a les parelles o s’atreveixen a dir-ho però en broma, per veure com respon l’altre... I hi ha molts moments de l’obra en que si mires al públic veus que les parelles es miren i riuen, com volent dir: “mira, això es el que dèiem l’altre dia”, o “això es el que havíem pensat”... Veus que són coses que formen part de la vida de les persones. A més a més, com que és en clau d’humor els permet enriure-se’n una mica d’elles mateixes.
Fins quan estarà l’espectacle al teatre Club Capitol?
No tenim data de sortida. De moment, mentre vagi venint públic estarem allà.
I després, hi ha prevista alguna gira?
Sí. De moment ja hi ha un parell de bolus confirmats i ara, a partir dels mesos de març i abril, que és quan els programadors de tardor comencen a preparar la temporada, és quan s’ha de començar a planificar la gira més seriosament.
A més a més de guionista de l’espectacle, formes part d’una de les productores que hi ha participat, Input produccions. Com és que després de portar bastants anys en el món del teatre, i d’haver escrit i dirigit vàries obres, ara decideixes entrar també en el món de la producció?
Bé, nosaltres tenim una companyia de teatre amateur des de l’any 94, i sempre havíem volgut fer el salt al teatre professional, però al final sempre passava alguna cosa i no sortia; fèiem un projecte per fer-lo professional i llavors algú es tirava enrere i acabàvem altre cop fent-lo amateur. I Mica en mica vam anar deixant estar aquesta idea i cadascú va anar trobant la seva feina. Però llavors van sortir una sèrie de projectes, per separat, de 3 dels socis que som ara de l’empresa. Tots teníem un projecte professional per fer però teníem ganes de continuar treballant junts, i vam pensar que podíem ajudar-nos els uns als altres amb aquests projectes que hi havia per separat, posant-los en una mateixa empresa. I així ho vam fer els tres que teníem molt clar que volíem viure amb això.
Llavors, vam començar, a partir d’aquestes tres iniciatives: un projecte infantil, un DVD d’un disc del Jofre Bardagí i el tema de l’obra de teatre amb en Conrad Son.
Teniu algun altre projecte a part d’aquests tres?
Sí, ara estem començant a preparar un altre espectacle, també d’humor però sense erotisme en aquest cas. També estem remenant altres coses, tenim algun projecte de televisió... Però encara res concret, de moment, els estem pensant.
Per últim, a nivell personal, tens algun altre projecte encaminat en teatre?
Estic començant a escriure la pròxima obra i fent els guions dels projectes que hi ha, però com a feina, vull dir de manera remunerada, ara fa tot just una setmana que he començat a treballar en un programa que es dirà Anecdotari que es farà per Televisió Espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada