"La sonrisa etíope"...

...un record meravellós d'un viatge fantàstic

Seguint la línia del seu humor i llibertat habituals, Rubianes argumenta la participació en el seu espectacle de 5 ballarines etíops amb la simplicitat de porque me ha dado la gana. I és que és cert que l’artista normalment actua en solitari i han estat varies persones les que li han demanat el motiu d’aquest canvi.
A partir d’aquest comentari juntament amb alguna referència a la niña de Rajoy, deixa estar la introducció i l’actualitat, i comença l’espectacle:
Un recorregut pels seus viatges a l’Àfrica, en clau d’humor i mitjançant una naturalitat i una excel·lent forma de comunicar i transmetre el que vulgui al públic. Els que ja el coneixen, s’esperen el seu humor, les seves bromes, però els que no, riuen de la mateixa manera. És una paròdia estudiada, pensada i preparada però fàcil de compartir i entendre. Tot, utilitzant expressions que van des de les explicacions més cultes al llenguatge de carrer, fins i tot vulgar i barruer a vegades, però que sortit de la seva boca no fa mal ni sorprèn a ningú.
L’espectacle, titulat La sonrisa etíope, combina, com he dit, l’humor de Rubianes amb les danses africanes. Explica ell, a l’inici, que el que més recorda del viatge és el somriure dels etíops, perquè va quedar-ne bocabadat. Diu que no acaba d’entendre com un poble que ha passat tantes dificultats i tanta pena, pugui no perdre l’expressió d’alegria de la cara. És per això que va convidar a les 5 noies que comparteixen l’escenari amb ell a venir a Barcelona, i a ensenyar-nos els seus balls i els seus somriures.
És curiós, doncs, com s’uneixen ambdós arts tant diferents, però l’espectador ho accepta i es deixa portar a cada instant pel que toca: en molts moments riure i, en altres, fascinar una mica, amb tants i tant difícils moviments de les joves etíops.